Si es parteix de l'informe dels resultats com a suport per començar la sessió o l'entrevista, es pot aprofitar per parlar amb l'alumnat sobre els resultats que ha obtingut i compilar informació sobre les seves expectatives.
Orientacions per al professorat
Cal assegurar-se que cada alumne/a entén la definició dels entorns professionals significatius que surtin a l'informe.
Si un cop el alumne té l'informe, no li surt cap entorn destacat, és recomanable que el torni a fer donant respostes més extremes.
És el moment de demanar a l'alumnat que posi en comú amb la seva família aquests resultats i en parlin (si no ho han fet ja) de quin serà l'itinerari formatiu que escollirà en finalitzar els estudis. L'alumnat ha de recollir informació de quines expectatives té la família, si són diferents de les seves, i d'altres informacions d'interès.
Seqüencialització
- Repàs i recordatori de la sessió anterior
- Se els hi explica que en la sessió d’avui analitzarem els resultats de l’informe
- Formar grups de quatre alumnes de manera lliure (si queda algun alumne sense grup, serà el propi orientador que ho farà)
- Es designa un secretari (escriurà els comentaris fet pel grup) i un portaveu (explicarà davant la classe les conclusions, dubtes, qüestions fetes pel grup) per cada grup
- Posada en comú dels resultats del qüestionari d’autoavaluació
- Explicitació de les conclusions, dubtes i qüestions aportades pel grup a tota l’aula
- Aclarir dubtes i qüestions
- Avaluació
Avaluació
- Grau de participació dels alumnes en l’activitat en general
- Grau de d’exposició i debat en els petits grups
- Comprovació, mitjançant pregunta directa a cada alumne, de l’entesa clara dels resultats de l’informe
DEFINICIÓ I USOS DEL GRUP DE DISCUSSIÓ
El grup de discussió és una tècnica d'investigació qualitativa que adopta la forma d'una discussió oberta basada en una guia de preguntes, amb la finalitat d'obtenir percepcions i idees sobre un tema d'interès a partir de la comunicació entre els participants (Kitzinger, 1995; Litosseliti, 2003; Morgan, 1996). És una tècnica focalitzada, en la mesura que incorpora una discussió col·lectiva entorn d'un conjunt d'un nombre reduït de qüestions. I és també interactiva, en tant que la informació generada sorgeix de les dinàmiques de grup entre els participants. Aquí és precisament on resideix el potencial més gran dels grups de discussió com a instrument de recerca. Durant la seva conducció, els participants comparteixen i comparen i, en darrera instància, reelaboren els seus punts de vista amb els de la resta d'integrants del grup. Aquesta activitat permet generar un rang ampli d'idees, opinions i experiències entorn de l'objecte investigat que serien difícilment identificables amb altres tècniques d'investigació (Morgan, 1997).
El grup de discussió i l'observació participant
Sergi Fàbregues Feijóo
Marie-Hélène Paré
PID_00178033 UOC (Universitat Oberta de Catalunya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada